COM ENSENYAR ESCACS EDUCATIUS EN LES DIFERENTS EDATS ESCOLARS ?

COM ENSENYAR ESCACS EDUCATIUS EN LES DIFERENTS EDATS ESCOLARS ?

COM ENSENYAR A NENS DE 3 A 7 ANYS ?

Ensenyar escacs en aquesta etapa indica tenir un acostament al pensament lògic que es comença a estructurar en els nens. Els nens a aquesta edat tenen un predomini del pensament intuïtiu, imaginari, els agrada observar i investigar i es basen en fets concrets, tot i que no simbolitzen, és a dir que no imaginen jugades de forma abstracta, necessiten veure-les concretament al tauler.

Com més petits són se’ls ha d’ensenyar utilitzant el cos (movent-se per exemple, com ho fan les torres, els peons etc. perquè vagin explorant les relacions constitutives de nombre i espai, temes fonamentals per dir sintèticament que es treballen en els escacs.

Ara bé operar amb abstraccions representades per símbols s’ha de transmetre després d’aproximadament als 7 o 8 anys.

Podríem resumir dient que primer és important el contacte amb el material on el nen realitzi joc lliure amb aquest nou material que s’ha posat a la seva disposició (tauler, peces), li expliquem contes, fem titelles, cantem cançons…on farem èmfasi en les característiques de el joc. Si són petits els fem dibuixar i pintar les peces. A partir d’aquí fomentarem en tot moment l’exploració perceptual dels objectes (formes, mides colors), i deixem que ells juguin sense cap indicació, sentint-se lliures on facin torres amb les peces o saltin amb els seus cavalls etc. aquesta etapa psicològicament correspon a la fase d’acomodació.

En la següent etapa començarem a esbossar regles bàsiques. 

Per exemple: “Per jugar fan falta dues persones” Aquestes se sentin enfrontades, les negres van d’un costat les peces blanques d’un altre, les blanques juguen primer, és una jugada cadascun …

Aquí, més que regles de joc són limitacions que permeten ubicar-los. Dins d’aquesta etapa es comença a treballar la noció de tauler de forma tant corporal com verbal, aquesta noció col·labora amb delimitació de fronteres com: dins / fora, lateralitat, adreces, clasificaciones.etc.

La tercera etapa seria el moviment de les peces

Començant una per una, primer la torre, després l’alfil, seguint amb la dama (que mou com l’alfil i la torre) el cavall, el peó i finalment el rei, que a l’ tenir mes jugades especials, com l’escac, l’escac i mat, l’ofegat, l’enroc, tant llarg com curt i la impossibilitat de fer-los quan s’està rebent escac o es passa per una casella que ho aquest, marca un índex de complexitat més gran, per tant és bo fer-ho com a última baula d’aprenentatge.( Personalment cre que a partir de cicle mitjà)

Pel que fa al valor de cadascuna de les peces, cal anar amb els temps d’ells i aturar-el que sigui necessari perquè el nen assimili la nova peça, quan s’ensenya la següent no cal oblidar-se de repassar juntament amb ells les anteriors vistes, no hem d’oblidar-nos que al voltant dels cinc anys comencen amb la noció de temps i espai i finalment ens introduirem en la iniciació de les estratègies, que els permeti elaborar la millor manera de moure les peces, treballant per aconseguir una millor visió associativa del conjunt.

Aquí hi ha jocs molt útils com el menja-menja. Cursa de peons, laberint de cavalls, etc. Amb molta paciència haurem aconseguit en aquesta primera etapa l’acostament dels nens al joc dels escacs, i serà molt agradable observar com comencen a avançar molt ràpidament.

COM ENSENYAR ESCACS A NENS DE 8 A 12 ANYS?

A partir dels 7-8 anys es produeixen canvis ràpids en les capacitats mentals, com raonar, classificar, associar, seriar objectes, es realitza un passatge de el pensament intuïtiu i imaginari a el pensament lògic-racional.

Aquest és un període que es caracteritza per la curiositat, pregunten constantment el per què de les coses, ja no es conformen amb respostes tranquil·litzadores, i busquen també el coneixement dels processos desarmant i armant el que veuen. Molts escaquistes han començat a jugar en aquesta franja d’edat a escacs, ja que com diu J. Piaget ha un predomini d’operacions concretes, perquè són capaços de pensar en forma lògica, igualment les activitats mentals que porten a terme estan vinculades a objectes i situacions que necessiten veure i tocar, ja que encara presenten dificultats per a l’abstracció, per tant necessiten en l’aprenentatge la imatge, per exemple veure el tauler i les peces per a resoldre situacions que es troben a més d’una jugada a distància.

En aquest període es desenvolupa la capacitat de pensar, començant a tenir flexibilitat per a les operacions mentals reversibles, facilitant així l’aprenentatge de l’càlcul, tan important en els escacs.

L’egocentrisme lentament comença a quedar enrere, podent veure que hi ha un “altre” que realitza jugades i intenten captar que és el que realment volen fer amb les seves jugades. També comencen a controlar el factor temps, de manera que el monitor ha de considerar la possibilitat d’introduir el rellotge, ajudant en la millora de la capacitat d’atenció i concentració organitzant-se en un límit de temps.

Aquí el professor d’escacs pot exposar partides curtes, on s’explicaran els mecanismes que porten a la victòria i els errors de valoració que porten a la derrota, aprendran la importància del consecució dels plans, on el guanyar no serà l’objectiu sinó la tasca creativa, i on tothom pugui participar de manera constructiva. Ells es troben en una edat expansiva i de gran obertura i vitalitat, no els agrada en aquesta etapa estar sols pel que treballar en grup serà gratificant per a ells.

Curiosos buscaran camins, elements que els permetin assolir els seus objectius i allí el monitor serà el far que il·lumini el camí a seguir, però permetent desenvolupar les seves idees i mostrant-los els límits.

COM ENSENYAR ESCACS A ADOLESCENTS DE 12 A 18 ANYS?

En aquest període els adolescents es caracteritzen per tenir dins de si un torrent d’emocions i sentiments que flueixen constantment buscant definir la seva identitat i personalitat, els replantejaments, qüestionaments, enfrontaments, ambivalències, floreixen mentre transiten un camí que va des de la infantesa a l’edat adulta .

És un desafiament per al monitor d’escacs, intentar ser una represa de contenció, fer que reflexionin, que pensin, sostenint al seu torn límits que l’adolescent segurament intentés saltar i donant certeses en aquest període on la incertesa semblés apoderar d’ells.

També realitzen una transició a nivell estructura de la pensada des del pensament concret cap a les operacions lògic-formals, reemplaçant així els objectes per idees, generalment apliquen les operacions lògiques a diversos problemes que en el tauler puguem plantejar, abans que puguin aplicar-la en els seus dilemes personals.

Orientació del monitor

Els agrada que el monitor li indiqui problemes de mates, endevinalles en diferents situacions o que diguin quina jugada és la següent en partides de grans mestres ja que a ells desitgen els desafiaments, les classes haurien de ser dinàmiques i matisades amb tornejos ràpids on puguin sentir-se que l’autoestima s’eleva ja que en aquest període fluctua, encara que són molt crítics, seria important que el monitor col·labori amb l’estimulació dels èxits positius, perquè els és difícil sentir-se bé amb si, a causa de la mobilització interna present.

Poden visualitzar diverses jugades endavant amb només mirar el tauler.

Ja poden pensar en abstracte, no cal que mobilitzin les peces per resoldre una situació, poden visualitzar diverses jugades endavant amb només mirar el tauler, se senten còmodes formulant definicions, elaborant conceptes, utilitzen el pensament hipotètic deductiu, comprovant el valor de cada hipòtesi traçada, és a dir que pot valorar les diferents possibles solucions a un problema, desenvolupen la capacitat crítica a l’relacionar realitats concretes amb regles abstractes, podrà reflexionar sobre certes realitats possibles, raonar a partir de principis coneguts, considerar diferents opinions. Però, hem de recordar que el pensament està impregnat per la presència d’aspectes emocionals interferint moltes vegades en la capacitat de pensar amb major complexitat. I tenir present que moltes vegades són molt diferents entre si, ja que com deia J.Piaget: “L’adolescent construeix les seves pròpies formes basant-se en el seu propi nivell de maduració i en les seves experiències reals”. El monitor d’escacs ha de tenir la suficient flexibilitat per poder comprendre’ls, guiar-los i alhora mantenir un lloc de fermesa on ells se sentin continguts perquè l’aprenentatge sigui possible.

Mes informació: eskcmat.cat