ESO

Ajedrez en la ESO

Introducción

El ajedrez es un juego de lógica y estrategia que ayuda a adquirir hábitos, actitudes y procesos de pensamiento imprescindibles en la ESO. Cuando jugamos reflexivamente se deben seguir pasos semejantes a los necesarios para desarrollar cualquier otro tipo de problema. Jugando se crea un clima favorable a la discusión y al debate, lo que fomenta la expresión oral en diferentes contextos. Se favorece la capacidad de formular instrucciones y

la expresión del razonamiento de las estrategias sucesivas en el juego mediante un nuevo código de comunicación. El ajedrez también facilita los procesos de socialización estableciendo entre el alumnado relaciones de cooperación, lo cual favorece que cada alumno/a afiance su identidad personal, adquiera hábitos de convivencia democrática y aprenda a ser una persona independiente que aborda el análisis de situaciones para obtener sus propias conclusiones a través de una actitud crítica ante el mundo.

El bloque «Fundamentos de ajedrez» desarrolla contenidos elementales y prácticos para empezar a jugar al ajedrez, además de aprender vocabulario específico en otros idiomas. El bloque «El juego en acción» se dedica a profundizar en la adquisición de conocimientos técnicos y tácticos para ir mejorando en el juego. El bloque «Transversalidad en el ajedrez» pretende desarrollar técnicas de trabajo cooperativo, la mejora en el manejo de las TIC y el análisis de diferentes situaciones desde la interdisciplinaridad.

Esta materia facilita la posibilidad de trabajar en equipo en todos los bloques del currículo, para formular y resolver problemas tanto del ajedrez como de otro tipo. A tal fin, podemos disponer de las necesarias herramientas de las tecnologías de la información y de la comunicación que permiten la búsqueda, la presentación, el almacenamiento y la publicación de información, y que también facilita la relación con otras personas al jugar partidas en red, desarrollando como competencia el sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

La materia de Ajedrez desarrolla las competencias clave como se detalla a continuación. En este sentido, la comunicación lingüística se desarrolla a través del uso del vocabulario específico de la materia, de la realización de producción escrita y de la exposición oral de los razonamientos lógicos a los que se llegue en cada situación. La competencia matemática y las competencias básicas en ciencia y tecnología se desarrollarán señaladamente con la resolución de problemas de cualquier índole mediante el razonamiento lógico. Es preciso señalar que el ajedrez y la competencia matemática van muy unidos por su propia naturaleza. La competencia digital se va a desarrollar con el frecuente empleo de las TIC en la búsqueda y en el almacenamiento de información y con las aplicaciones y los programas propios del ajedrez. Aprender a aprender es una competencia de fuerte presencia en el ajedrez, pues éste reclama constantemente procesos de análisis y reflexión del alumnado. Las competencias sociales y cívicas se alcanzarán a través de la realización de las actividades de manera cooperativa, buscando que el alumnado trabaje en grupo e interactúa respetando las normas según el contexto en donde se encuentre. El sentido de iniciativa y espíritu emprendedor se consigue mediante esta materia a través del desarrollo de la creatividad, del esfuerzo personal, de la capacidad de análisis, de la planificación, de la organización y toma de decisiones, de la resolución de problemas, de la gestión de riesgos, de la evaluación y de la autoevaluación, etc., que supone de por sí el ajedrez. La conciencia y expresiones culturales se van a trabajar a través del análisis de la evolución histórica del propio juego y de las diferentes tendencias artísticas en los diseños de las piezas del ajedrez a lo largo de la historia y en las diferentes culturas.

Programació Eskcs per l’ESO

Objectius generals

La programació d’escacs té com a finalitat desenvolupar en l’alumnat les

següents capacitats:

1.Conèixer les normes i regles bàsiques dels escacs, així com la seva organització esportiva, i utilitzar els codis específics del seu llenguatge.

2.Explicar els orígens i història dels escacs i reconèixer la seva vinculació amb la literatura i el cinema, així com les seves aplicacions a l’àmbit de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

3.Aplicar procediments d’indagació i anàlisi en la resolució, identificació i formulació de problemes tàctics i estratègics.

4.Valorar els processos de reflexió en la presa de decisions i l’assumpció crítica de les conseqüències de les decisions preses.

5.Actuar amb esportivitat i participar activament en totes les activitats programades independentment del nivell assolit. 

Continguts

Els continguts que desenvolupem els agruparem en quatre blocs (veure quadre 1), que es poden treballar de forma paral·lela i integrada en les diferents unitats didàctiques que configurin la programació d’aula.

El quart bloc de continguts, que inclou conceptes, procediments i actituds en relació al binomi cultura i escacs, és especialment idoni per a realitzar diferents enfocaments interdisciplinars amb les àrees lingüístiques i les ciències socials.

Els principals continguts que integren cada bloc són els següents:

Metodologia 

L’interès de l’alumnat envers els escacs, és un actiu que hem d’aprofitar i cultivar. La intervenció didàctica en els escacs ha de posar l’accent en la participació màxima de l’alumnat i la implicació en el seu aprenentatge. A aquest efecte, sempre que sigui possible, caldrà incidir en la pràctica i, a partir d’aquesta, comprendre i relacionar els conceptes que es desenvolupin. La varietat en l’aplicació d’estils i tècniques d’ensenyament que posin l’accent en el procés, i no tant en el resultat, ha de ser un element clau de l’ensenyança en aquesta matèria. Entre aquests cal destacar dos pilars metodològics fonamentals: la resolució de problemes i l’estratègia en la pràctica global en la forma d’abordar les tasques d’ensenyament aprenentatge. 

Aquesta darrera es pot plantejar des de diferents enfocaments: 

1. Global Pura, que respondria a la realització de partides completes amb la seva notació pertinent i en els formats que convinguin en cada moment (parelles, simultànies, ràpides, de grup, de modalitats especials,…) 

2. Global amb focalització de l’atenció, en la qual es desenvoluparien partides completes en què caldria posar l’atenció en el contingut que s’està desenvolupant a la sessió o a la unitat didàctica. Per exemple, reforçar amb punts una obertura adequada, o la recerca de la combinació tàctica que s’ha explicat en aquella sessió, o l’execució de determinats mats; fer canvis en la posició de blanques i negres durant una mateixa partida per a treballar diferents aspectes; focalitzar l’atenció en les millors opcions d’enroc; calcular el valor relatiu i absolut de les peces en un determinat moment de la partida, etc. 

3. Global amb situació de joc reduïda, en la qual es reduiria la complexitat del joc global i es partiria de situacions de joc més senzilles en funció de l’objectiu didàctic que es plantegés. Un exemple clar és el joc a partir de situacions de final amb diferents peces. Aquesta estratègia metodològica és idònia també en els primers passos de l’aprenentatge dels escacs, quan s’aprenen a moure les peces (un peó que ha de coronar en diferents enfrontaments: quatre peons contra quatre peons, sis peons contra una torre, vuit peons contra dama, sis peons contra dos alfils,…)

Els ritmes d’aprenentatge en els escacs són molt diferents, per la qual cosa l’atenció a la diversitat ha de ser un pilar clau de la nostra intervenció a l’aula. Aquesta tindrà una doble vessant: per una banda, afavorir una educació més individualitzada i, per l’altra, l’acceptació per part de tot l’alumnat del fet que tothom no és igual i que cal acceptar i respectar aquestes diferències.

En aquest sentit, a més a més de conèixer i partir dels nivells de coneixement inicials de cada alumne, dins l’aula i en la programació diària, caldrà utilitzar recursos didàctics i estils d’ensenyament que facilitin la inclusió de tot l’alumnat en les activitats: ensenyament per grups de nivell, a partir de la formació de grups amb problemàtiques i ritmes d’aprenentatge similars; ensenyament per autoavaluació, amb el disseny de fitxes de problemes que aportin informació a l’alumnat sobre els nivells que assoleixen respecte de l’aprenentatge d’un determinat contingut; o ensenyament recíproc, a partir de la formació de parelles de nivells diferents que multipliquin el professorat a l’aula. Per altra banda, s’ha de fomentar el treball cooperatiu amb la realització d’activitats de recerca en petits grups i la realització de diferents dinàmiques de grup a l’aula.

És necessari destacar les grans possibilitats que, a nivell metodològic, ens poden proporcionar les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels escacs: l’ús de blocs que complementin el treball que es realitza a les msessions de classe, la realització de diferents tipus de programes educatius multimèdia (webquests, caceres del tresor, miniqüests), la realització de treballs de recerca guiada amb el suport d’Internet, l’ús de programes informàtics específics d’escacs, etc.

En aquest sentit, els centres educatius incorporem gradualment l’ús de les pissarres digitals a l’aula. Aquest esdevé un interessantíssim recurs per a l’ensenyament dels escacs, ja que: es pot disposar d’un taulell interactiu gegant amb la simple instal·lació de programari lliure o gratuït adequat; permet la navegació directa per Internet i per tant, la complementació de qualsevol contingut que desenvolupem a l’aula (obertures, orígens dels escacs, biografies d’escaquistes rellevants, notícies actuals i passades relacionades amb els escacs, presentació de problemes…); ofereix la possibilitat de veure fragments de pel·lícules o llegir texts sense necessitat d’altres recursos; es pot mostrar al grup diàriament el registre de qualificacions amb un sistema de reforços positius, amb la motivació que això genera en l’alumnat; permet organitzar de forma senzilla els tornejos; i un llarg etcètera.

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació defineixen el tipus i grau d’aprenentatge que l’alumnat ha d’assolir respecte dels objectius generals. En aquest sentit, l’alumnat haurà de ser capaç de:

1.Reconèixer i respectar les normes i regles bàsiques dels escacs.

2.Desenvolupar i anotar amb notació algebraica reduïda una partida completa d’escacs.

3.Conèixer els orígens dels escacs, la seva evolució i els personatges més importants del món escaquístic.

4.Aplicar criteris i pautes d’anàlisi i reflexió en la resolució de problemes d’escacs de diferent índole.

5.Analitzar una partida d’escacs a partir de la seva lectura i defensar de forma oral i escrita la interpretació personal que d’aquesta se’n faci.

6.Aplicar correctament els principis que regeixen l’obertura.

7.Combinar correctament les peces en les situacions bàsiques de final.

8.Identificar les combinacions tàctiques bàsiques en el desenvolupament d’una partida i en diagrames de problemes.

9.Realitzar una recerca relacionada amb els escacs i els mitjans de comunicació.

10.Conèixer els aspectes bàsics de l’organització esportiva dels escacs.

11.Reconèixer les novel·les i produccions cinematogràfiques més importants que tenen relació amb els escacs.

12.Conèixer els usos bàsics de les noves tecnologies de la informació i la comunicació lligades als escacs.

13.Participar en totes les activitats programades amb una actitud activa i d’esportivitat, i tenir cura del material.

Ajedrez Interdisciplinar: História y Ajedrez

El genio de Da Vinci se reflejó (también) en el espejo del ajedrez