– Estudi realitzat per l’Observatori d’Escacs i Educació de la Universitat de Girona en l’Escola FEDAC Sant Narcís.

En aquest vídeo webinar amb títol ” Són els escacs un istrument de la ment?”

En el minut 22 i 40 seg. la Dra. Carme Saurina ens fa una explicació dels resultats de la investigació que es van portar a terme amb els alumnes de 4r, 5è i 6è de Primària en l’Escola FEDAC Sant Narcís.

– Informes d’Avaluació Grup d’Investigació Observatori Escacs i Educació UdG

– Efectes del mètode d’entrenament en escacs, entrenament tàctic versus formació integral, en les competències cognitives i sociopersonals dels escolars

Ramon Aciego, Lorena García i Moisés Betancort   Universitat de la Laguna, Espanya.  Publicat a Universitas Psychologica V. 15 No 1 gener-març 2016

Els resultats mostren que el grup de formació integral millora no només en competències cognitives bàsiques (atenció i memòria), com passa al grup 2, sinó també en competències cognitives més complexes (associació, anàlisi i síntesi, planejament i previsió, entre d’altres). Igualment millora en l’àmbit sociopersonal no només en somatitzacions i comportament a classe, sinó també en autoestima, motivació i actitud davant de l’estudi. Es conclou que els escolars que practiquen els escacs obtenen resultats significativament superiors, en contrast amb els que practiquen altres activitats (futbol o bàsquet), en competències cognitives i sociopersonals, especialment quan es utilitza una metodologia sensible amb una formació integral.

Més informació

-Habilitats de resolució de problemes matemàtics i escacs: un estudi experimental sobre joves alumnes

 , Gorini , Gabriella Pravettoni. Publicat per primera vegada el 23 de juliol de 2015 Article de recerca.

Els resultats mostren una forta correlació entre les puntuacions d’escacs i matemàtiques, i una millora més gran en matemàtiques en el grup experimental en comparació amb el grup control. Aquests resultats fomenten la hipòtesi que fins i tot una pràctica curta d’escacs en nens pot ser una eina útil per millorar les seves habilitats matemàtiques.

Aquests resultats mostren que una estratègia combinada d’intervenció (classes d’escacs presencials seguides d’entrenament a casa) pot ser eficaç tant per ensenyar escacs com per millorar les habilitats matemàtiques.

En Kazemi et al. (2012) , es dóna una explicació similar:

Quan els estudiants experimenten la subtilesa i la sofisticació del joc d’escacs, en trobar-se amb qüestions complexes i subtils, sovint associen o lliguen aquests dos elements i descobreixen la lògica i la subtilesa de les matemàtiques. En realitat, aquesta complexitat pot adoptar formes tangibles o reals per als estudiants (pàg. 378).

– Investigadors de la Universitat de La Plata (Argentina)

Al 2017 un estudi en què van analitzar la diferència en el desenvolupament de diferents funcions executives del cervell entre nens que jugaven als escacs i nens que no ho feien. Per això van avaluar 65 nens i nenes escolaritzats d’entre 8 i 12 anys, als quals van dividir en dos grups depenent de si practicaven escacs (30), o no (35). El resultat és que els que sí que ho feien van mostrar diferències significatives en totes les variables analitzades: inhibició, memòria de treball, flexibilitat cognitiva i planificació, fet que va portar els autors a afirmar que “els escacs es podrien emprar com una estratègia efectiva per afavorir el desenvolupament dels processos executius en la infància”.

Més informació

– Treball de Final de Grau Marc Baig Falgueras membre de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG.

Millora de les funcions executives en infants d’educació primària: Disseny d’un programa psicoeducatiu a través dels escacs.

Les funcions executives són habilitats mentals superiors que ens permeten gestionar de forma adaptativa i controlada aquelles situacions complexes dels diferents àmbits de la nostra vida diària. Per la seva banda, els escacs s’estan erigint com una eina molt a tenir en compte a l’hora de desenvolupar aquestes funcions executives, especialment en edats escolars. Així doncs, en aquest treball dissenyem un programa psicoeducatiu d’escacs aplicat en un context escolar per millorar aquestes funcions executives en nens i nenes de 8-9 anys. El programa consta de 25 hores i inclou tots els elements necessaris per portar-se a la pràctica. En l’actualitat l’entrenament cognitiu representa una línia d’investigació molt prometedora a causa dels possibles efectes de transferència en àrees i escenaris del món real i, els escacs per totes les seves virtuts, s’està demostrant eficaç en aquest sentit. En un futur ens emplacem a portar a la pràctica el programa i a dilucidar si els escacs poden ser un recurs encara més útil per als infants amb dèficits en funcions executives.

Més informació

– Escacs, metacognició i resolució de problemes en l’aula. TFG Universidad La Rioja. Pedro Ruz Muñoz. 2017. Llengua castellana

Am el pas del temps els currículums educatius han evolucionat i s’han adaptat a la societat del moment, es centren cada vegada més al desenvolupament de competències de l’alumne. Prèn molta rellevància la competència d’aprendre a aprendre degut a que portarà a l’alumne al desenvolupament d’un pensament crític i autoregulador del seu propi aprenentatge, en un món on la informació no és perenne i evoluciona constantment. La metacognició és clau a l’hora de resoldre problemes a l’aula i a la vida cotidiana. Per tot això es promou en aquest Treball Final de Grau la intervenció a l’aula amb els Escacs com a motor del desenvolupament del pensament metacognitiu, per entre altres, aconseguir el pensament crític, l’adquisició de competències i la transferència de coneixements a altres àrees.

Més informació

La instrucció d’escacs millora la capacitat de resolució de problemes matemàtics ?

Dos estudis experimentals amb un grup control actiu Giovanni Sala i Fernand Gobet. 2017 

Més enllà dels escacs, els resultats de la investigació sobre l’ensenyament dels escacs tenen implicacions profundes per a la nostra comprensió de l’aprenentatge i transferència d’habilitats. Hi ha un fort contrast entre el l’entusiasme mostrat per la comunitat d’escacs i els resultats aclaparadors de la investigació sobre transferència i experiència: on antigament s’ anunciava els beneficis positius de la instrucció d’escacs, el aquests últims s’informen constantment de dades que parlen en contra de l’ocurrència de transferència llunya. Quan s’avalua críticament, la literatura sobre La instrucció d’escacs és coherent amb altres estudis experimentals en la transferència, cosa que indica que la transferència llunyana és molt poc probable. Extrapolant de la recerca sobre escacs i activitats com ara la música i el joc de videojocs, és probable que el les mateixes dificultats en la transferència llunyana es trobaran amb altres tipus de jocs. Aprofitar més els jocs didàctics de manera eficaç i donada la dificultat de la transferència llunyana, professors i investigadors haurien de considerar seriosament la Fig. 2 Ús d’escacs per il·lustrar la distància entre blocs i la distància euclidiana. Les blanques dibuixen el joc movent el Rei per la línia blava, que li permet tant apropar-se al seu Peó (ascens amenaçador) com per agafar el peó negre. Als escacs, la ciutat de blocs i les distàncies euclidianes són equivalent (en aquests exemples, sis moviments en ambdós casos per arribar a la casella on es troben les dues fletxes). Aquesta posició va ser composta per Richard Réti el 1921

Més informació